Els beneficis d’aquest negoci es reparteixen de manera injusta i desigual. Les grans corporacions paguen als agricultors uns preus que, molt sovint, es troben per sota del cost de producció. Són unes quantitats tan escasses que no cobreixen les necessitats bàsiques dels petits propietaris, els jornalers i les seves famílies.
Les empreses transnacionals i organismes com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial han fet pressió durant anys per que els països del Sud dediquin la pràctica totalitat de la seva superfície de cultiu a productes per a l’exportació en detriment de cultius tradicionals per alimentar a la població autòctona.
Aquestes polítiques, aplicades a Vietnam amb molta intensitat, a més d’inundar el mercat amb un excés de cafè de baixa qualitat han propiciat desequilibris al medi ambient i problemes socials.