El buen café

Tadesse Meskela és el fundador i Director General de la Oromia Coffee Farmers Cooperative Union, una cooperativa de segon grau que agrupa 129 associacions de caficultors i més de 130.000 petits productors de cafè de la regió d’Oromia, al sud d'Etiòpia, país reconegut com el bressol del cafè. La pel·lícula Blackgold ha donat a conèixer al món la Cooperativa que dirigeix Tadesse i la complexa realitat de la cadena de producció i distribució del cafè.

La pel·lícula Blackgold està mostrant a les pantalles de tot el món la dura realitat que viuen els productors etíops. En quin moment neix la iniciativa de crear la Unió de Cooperatives?

Es crea per enfrontar el problema dels productors de cafè empobrits d’Oromia que duen segles dedicats al cultiu de cafè sense obtenir beneficis. La OCFCU neix amb l'objectiu de vendre directament el cafè dels petits productors socis i recuperar així els diners d'aquesta venda, evitant els intermediaris que es beneficien del comerç del cafè.

El moviment de comerç just sovint utilitza el cafè com exemple de bé que es produeix al Sud i es consumeix en el Nord. Però Etiòpia és reconeguda per l'excel·lència del seu cafè, i és sabut el seu consum popular, sent la cerimònia del cafè una de les vostres tradicions més importants. Quin percentatge del cafè que produeixen s'exporta i quin es queda per a consum intern?

Els petits productors d’Oromia produeixen 143.992 tones de cafè. D'aquestes, Oromia exporta directament només 4.000 tones a mercats d'especialitats (Comerç Just, certificació ecològica, denominació d'origen...). La resta ho ven a intermediaris del país que recopilen gra de diferents cooperatives per a subhastar com cafè convencional. Del cafè que es ven en aquesta subhasta, el 40% es consumeix al país. Aquest alt consum es deu al fet que Etiòpia entén el cafè com un aliment: totes les cases tenen una parcel·la de cultiu de cafè i celebrem la cerimònia del cafè mínim dues vegades al dia.

“Blackgold” permet a l'espectador acompanyar-lo en el seu periple per tot el món per a vendre el seu cafè a un preu digne. Com valoraria la percepció del comerç just que es té a nivell internacional?

El comerç just és un moviment que treballa per aconseguir una relació equitativa entre els productors i els consumidors, una lluita per a reclamar que els productors tinguin un lloc millor al món. Si pel contrari, no parem esment a la pagesia, crec que serà perillós en el futur. S'han manipulat les regles del comerç internacional, i aquestes ja no treballen per a alleujar la pobresa. Els països influents a l'OMC i les Nacions Unides són qui haurien de cooperar i trobar mecanismes per a obtenir un preu digne per als productes.

A quines activitats dediquen el premi social que obtenen de la venda de cafè al Comerç Just?

Usem el premi social per a millorar les condicions socials en els llogarets dels productors. Ja hem construït 15 escoles, 5 centres de salut i 36 estacions de proveïment d'aigua potable, i aquest any tenim 40 nous projectes per a portar a terme gràcies al comerç just.

Acaba de tornar de la Fira Specialty Coffee Association of America (SCAA) de Minneapolis , una trobada internacional molt important en el món del cafè. Podria explicar-nos si ha notat a Amèrica o en altres regions del món la repercussió mediàtica de la pel·lícula “Blackgold”?

Blackgold s'està projectant en més de 100 ciutats als Estats Units. També s'ha emès un parell de vegades a la Televisió Nacional, i tota la indústria del cafè l'ha vist. A més s'està projectant en molts cinemes en tot el món i està en venda el DVD. Tot això ha provocat una gran conscienciació sobre el consum de cafè, que a Amèrica és un dels “motors” del dia a dia per als seus consumidors.

S'estan portant a terme en els últims mesos diversos tallers de revisió de preus del cafè en diferents regions caficultores d'Àfrica en el marc del projecte de SETEM amb la African Fairtrade Network (AFN). Com valoraria els resultats d'aquests tallers?

Aquests tallers han propiciat un debat entre representants de diferents regions caficultores en els que s’ha discutit oberta i profundament sobre els costos de producció i el que necessiten els productors per a viure una vida decent en el context etíop. Ha estat una experiència molt interessant que ha establert uns costos de producció raonables que poden ajudar a revisar com hauria de ser el preu del cafè de comerç just. A més, ha posat de manifest als camperols que produeixen cafè més per al benefici d'uns altres que per al propi. Seria positiu poder reproduir en un futur aquest tipus de tallers participatius i transparents.

Podria compartir-nos alguna reflexió sobre el rol de la AFN en la situació del cafè en general i sobre si aquesta té algun impacte en la vida dels petits productors africans?

La AFN pot jugar un major rol si augmenta la seva capacitat de compartir experiències entre diferents organitzacions, ajudant a l’empoderament de les mateixes, facilitant informació i formació en aspectes de mercat. Per a això es necessita de suport extern, com el que SETEM està oferint actualment.

I, finalment, ens podria donar la seva opinió sobre la negativa de més de 60 països africans a acceptar els Acords de lliure Comerç EPAs que proposa la UE?

M'alegro que es neguessin, ja que al meu judici, els països africans i europeus no estem en la mateixa condició de competir. Necessitem desenvolupar-nos amb infrastructures, tal com va fer Europa abans d'obrir-se al comerç exterior. Així que dono suport a la negativa als acords fins que arribem a igualtat de condicions. Europa ha d'invertir en infrastructures a Àfrica abans de plantejar acords de lliure comerç.